El valor nutricional de les conserves de peix

El peix és ric en nutrients, no només pel seu alt contingut en proteïnes, fàcil de digerir, sinó que conté vitamines del grup B i minerals com calci, zinc, seleni i iode, sinó també perquè el greix és ric en àcids grassos omega-3, que és bo per prevenir malalties cardiovasculars i cerebrovasculars. Les malalties són beneficioses per afavorir el desenvolupament intel·lectual. No obstant això, si la carn de peix es transforma en conserves, canviarà el seu valor nutricional?

El peix és ric en proteïnes i en diversos nutrients. L’acidesa és molt baixa i és molt fàcil multiplicar bacteris. Per tant, a l’hora d’elaborar aliments enllaunats, s’ha d’esterilitzar a alta temperatura i alta pressió a 115-121 ℃. Una temperatura tan alta té poc efecte sobre les proteïnes, però provocarà una gran pèrdua de vitamines del grup B. Per tant, el contingut de vitamina B1 de les conserves de peix es pot reduir a aproximadament la meitat del de peix fresc i es reduirà encara més durant l’emmagatzematge a llarg termini.

Tot i això, totes les coses tenen desavantatges i han de ser avantatjoses. L’escalfament a alta temperatura i alta pressió fa que els ossos dels peixos siguin nítids i suaus, cosa que permet que el calci en ells es dissolgui en gran quantitat. Per tant, el contingut de calci de les conserves de peix és més de deu vegades el del peix fresc i no es perden minerals com el ferro, el zinc, el iode i el seleni. Per tant, menjar conserves de peix té un cert significat per complementar minerals. No obstant això, si el peix utilitzat per a la conserva és un peix d’altura que ha estat contaminat per plom, mercuri, etc., ja que els ossos es tornen nets i suaus, els contaminants que s’hi contenen també es dissoldran en gran quantitat, cosa que augmentarà el dany a el cos humà. En comparació amb la tonyina, el llobarro, el peix espasa, el lluc, el marlin, el bacallà i altres peixos fàcilment contaminats, el salmó, la truita, el croac groc, etc. són més segurs.

En general, el peix submergit en aigua té un baix contingut en greixos i bàsicament pot mantenir la proporció d’àcids grassos naturals dels peixos. És el més digne de triar. Submergiu el peix en aigua, afegiu-hi condiments i barregeu-ho amb verdures per fer una deliciosa amanida. Els productes amb suc de tomàquet tenen un contingut més elevat en sal, però l’acidesa del suc de tomàquet és favorable a la conservació de les vitamines del grup B i també és una millor opció. Tot i que les varietats fumades, acabades de fregir i estofades tenen un fort sabor, després de fregir-se, els àcids grassos omega 3 del peix es destrueixen, el contingut en greixos augmenta significativament i la majoria de les vitamines del grup B es destrueixen i el valor nutritiu no és elevat. El procés de fregir i fumar també pot produir agents cancerígens tòxics com el benzopirè, que redueix considerablement la seguretat dels aliments. La majoria d’olis en conserva no es fregeixen ni es fumen a alta temperatura i la seva seguretat és relativament alta.

La vida útil de les conserves de peix és de fins a 24 mesos i molts consumidors pensen que això es deu al fet que conté conservants. en realitat no. Els aliments enllaunats són un tipus important de mètode de processament d’aliments, que consisteix a posar les matèries primeres en un recipient tancat que s’ha esgotat i tractar-les a alta temperatura per matar diversos microorganismes i bacteris, destruir l’activitat dels enzims i prevenir la contaminació externa. i l’entrada d’oxigen, mantenint així els aliments estables i comestibles durant molt de temps. Per tant, la majoria de conserves de peix no s’afegeixen amb conservants, de manera que els consumidors poden menjar-los amb confiança.